Encara sobre Ponç Hug V i el rei Pere II / Stefano M. Cingolani
Cingolani, Stefano Maria


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 9 (2010) , p.39-48 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada. Inclou apèndix.

El Comte Ponç Hug V i la invasió francesa de 1285 / Stefano M. Cingolani
Cingolani, Stefano Maria


En: Mot so razo. Castelló d'Empúries, núm. 8 (2009) , p. 27-40 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia citada. Inclou apèndix.

1658-1569, hugonots a l'Arieja / Lluís Obiols Perearnau
Obiols i Perearnau, Lluís


En: Era : revista cerdana de recerca. Puigcerdà, núm. 4 (2021) , p. 89-104 : il.
Notes a peu de pàgina.

Invasió militar transpirinenca i destrucció dels recursos naturals al Ripollès / Eudald Maideu i Puig, Jacint Lapedra i Grabulosa
Maideu i Puig, Eudald


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 10 (2018) , p. 177-189 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

Creiem significatiu donar a conèixer uns fets molt importants que van succeir a la comarca del Ripollès a finals del segle divuit i que condicionaren de manera notable l'economia i els recursos propis d'aquella època. Es tracta de la invasió que va patir per part de tropes tropes franceses el juny de 1794, durant l'anomenada Guerra Gran (1793-1795).

Atles de la "Reconquesta" : la frontera peninsular entre els segles VIII i XV / direcció: Jesús Mestre Campi ; text: Flocel Sabaté



Barcelona : Edicions 62, 1998
64 p. : il. col. ; 24 cm (El Cangur atles) 
ISBN 8429743588

Les Incursions bèl·liques de foixencs a la Cerdanya al segle XVI. El cas del rescat d'un presoner de Ro / Sofia Garçon
Garçon i Peyri, Sofia


En: Ker : Revista científica de l'associació Grup de Recerca de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 9 (març 2016), p. 26-34 : il.
Bibliografia.

La Guerra Gran i el castell de Sant Ferran (1793 - 1795) / Marià Baig i Aleu
Biag i Aleu, Marià


En: Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Figueres. Vol. 45 (2014) , p. 45-69 (Dossier : Episodis de la història de Figueres) 
Notes i bibliografia. Resum en català i anglès.

Després de repassar breument la història de la construcció, al segle XVIII, del castell de Sant Ferran de Figueres -una de les principals fortaleses baluardades d'Europa-, i d'analitzar les causes de la Guerra Gran (1793-1795) entre la monarquia espanyola i la República Francesa, es presenten els principals esdeveniments que portaren a la "inexplicable" rendició del castell de Sant Ferran enfront les tropes franceses el dia 27 de novembre de 1794, així com les especulacions que s'originaren a conseqüència d'aquest fet.

Les Fortaleses de la frontera natural de Catalunya i el rei en Jaume / Esteve Albert
Albert i Corp, Esteve


En: 002342 XX Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Sant Feliu de Guíxols : Museu Municipal, 1976. p. 65-74

Puigcerdà, 1678. Noilles destrueix el pas d'accés a la Cerdanya / [MG]
Güell i Junkert, Manuel


En: A carn! : publicació electrònica d'història militar catalana. Any 8, II època, núm. 23 (setembre 2013), p. 92-94 : il (Expugnare Oppidum) 
Bibliografia.

Invasions i intents d'integració de la Vall d'Aran a França (s. XVII-XVIII) / Josep Lladonosa ; pròleg: M. Àngels Sanllehy i Sabi
Lladonosa i Pujol, Josep


2a ed.
Barcelona : Rafael Dalmau, 2001
63 p. ; 17 cm (Episodis de la Història, 90) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 8423206165

L'obra constitueix un repàs al decurs general de la història de la Vall d'Aran, a través de la seva vinculació a Catalunya i els intents d'integració francesa. Els aragonesos, conclou Lladonosa, ni volgueren mai ésser francesos, ni reberen de bon grat la decisió d'incorporar-se a la província de Lleida.

L'Albera : una frontera a l'edat mitjana? / per Aymat Catafau
Catafau, Aymat


En: 134702 Fronteres, una visió des de l'Empordà. 2n Congrés de l'Institut d'Estudis Empordanesos : Institut d'Estudis Empordanesos, 2011. p. 54-73
 (Ponències) 

Durant l'edat mitjana, el territori de l'Albera viu etapes ben diferenciades. Durant l'època visigoda, fa el paper d'una línia interior parcialment fortificada, que es pot convertir en una defensa o en un obstacle, segons qui la controla, i esdevé frontera mòbil entre el 717 i el 785. Entre el segle VIII i principis del X, esdevé zona de consolidació de la presència cristiana, gòtica i franca. Alhora, després de la separació dels comtats de Rosselló i Empúries, es converteix en frontera de comtats: amb disputes pel control de les fortificacions dels passos. En el segle XIII, l'Albera passa per dues etapes: relegada a un paper defensiu de rereguarda després del tractat de Corbeil (1258), es converteix en frontera política entre el regne de Mallorca i la corona catalano aragonesa de 1276-1344.

L'Impacte de la guerra dels Nou Anys a Catalunya: L'ocupació francesa de 1697 / Joaquim Albareda i Salvadó
Albareda i Salvadó, Joaquim


En: Afers : Fulls de Recerca i Pensament. Catarroja. Vol. 10, núm. 20 (1995) , p. 29-46

Arcavell, la magnitud d'una frontera local a l'Alt Urgell (segles XIV-XX) / Lluís Creus Gispert
Creus Gispert, Lluís


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. Annals 2008-09, núm. 6 (octubre 2010), p. 233-250 : map.
Notes. Resum en català i anglès.

En el present estudi hem volgut analitzar les relacions entre Arcavell (Valls de Valira, Alt Urgell) i un del seus veïns. Sant Julià de Lòria (Valls d'Andorra), que al llarg de la història s'han enfrontat per un tema recurrent arreu: les línies de frontera i els drets d'ús de la terra, els emprius. La informació fins ara localitzada consta gairabé 95 documents localitzats en dos fons d'arxiu, l'Arxiu Comunal de Sant Julià i el Municipal d'Arcavell i ens mostren l'evolució d'unes relacions d'àmbit local que apareixen citades per primer cop al segle XIV i que, a causa de l'evolució històrica d'ambdós territoris es van convertir en un conflicte internacional ja als segles XVIII-XIX.

Entorn dels orígens medievals del país. 2. El passat islàmic de Catalunya en la memòria històrica / Jesús Corsà i garrofé
Corsà i Garrofé, Jesús


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 27 (desembre 2007), p. 62-63 (Panoràmica) 

Entorn dels orígens medievals del país. 1. Rellegir el territori en clau musulmana / Jesús Brufal i Sucarrat
Brufal i Sucarrat, Jesús


En: Revista d'Igualada. Igualada, núm. 27 (desembre 2007), p. 41-42 (Panoràmica) 

Conflictes territorials als Ports durant els segles XIII i XIV / Xavier Miranda Estrampes
Miranda Estrampes, Xavier


En: Recerca. Tortosa, núm. 4 (2000) , p. 105-136 : map.
Aquest treball és el text de la conferència pronunciada per l'autor l'11 de març de 1998 dins les jornades de RECERCA V. Notes a peu de pàgina. Resum en català i en anglès.

L'article descriu els conflictes territorials que mantingué la ciutat de Tortosa durant els segles XIII i XIV amb les viles veïnes de Morella, Beseit i Horta, i que tenien com a objectiu establir la delimitació de l'extens territori muntanyenc comprés entre el riu del Magraner i el barranc de Xalamera, al massís dels Ports. La resolució d'aquest conflicte suposaria la fixació d'unes línies de separació de termes que, amb més o menys modificacions, s'han mantingut fins a l'actualitat.

Ressenya biogràfica de don Carlos de Sucre y d'Yve, capdavanter en la defensa de Puigcerdà els mesos d'abril-maig de 1678 contra les tropes franceses del Duc de Noailles / Adrià Canal i Moré
Canal i Moré, Adrià


En: Ceretània. [Bourg-Madame ; Puigcerdà], núm. 4 (2005) , p. 251-252

La Resposta del món urbà català a les agressions franceses de finals del segle XVII / Oscar Jané Checa
Jané i Checa, Òscar


En: 000401 XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Actes Volum III. Barcelona : Publicacions de la Universitat de Barcelona, 2003. p. 437-448

Notes.

Barcelona y la articulación bélica del espacio catalán en la segunda mitad del siglo XVII / Antonio Espino
Espino López, Antonio


En: 088098 El Municipi de Barcelona i els combats pel govern de la ciutat. Barcelona : Institut Municipal d'Història, 1997. p. 49-58

Notes a peu de pàgina.

La Cerdagne sous Louis XIV: frontière politique et frontière militaire / Alain Ayats
Ayats, Alain


En: Ceretania. Puigcerdà, núm. 2 (1998) , p. 85-99 : il.
Notes. Resums en català, castellà i francès.